lunes, 25 de octubre de 2010

CARTA OBERTA A UN POLITIC CORRUPTE

Benvolgut polític corrupte: t’escric aquesta carta sabent que ni tan sols obtindré resposta perque si em volguessis respondre et delataries. Et quedaràs callat. Ets un expert en callar i para la mà. Però encara que mai em contestis jo tinc un parell de coses per dir-te. Allà va.
Com tots els polítics, tu has gestionat els diners que són de tots. El que et fa diferent és que tu, una part d’aquests diners te la fiques a la butxaca fent servir diversos mètodes: cobres per deixar fer coses que no es poden fer, contractes serveis per valors més alts del que mana el mercat -òbviament a empreses dels teus amics i de vegades (ets un sense vergonya) a empreses teves- compres terrenys i després tu i els teus amics us quedeu la diferència… El que fas, en definitiva, és un traspàs dels diners de tots cap a les butxaques d’uns pocs.
Tu fes el que vulguis, polític corrupte, però deixa’m dir-te una cosa: el que fas és molt greu. En el millor dels casos potser penses que ‘només robes’, que ‘si no ho faig jo ho farà algú altre’ o alguna altra excusa rastrera. Però ves amb compte, polític corrupte: el que estàs fent és gravíssim. Ets molt pitjor que un lladre: ets responsable de la mort de nens, d’accidents de carretera i del patiment profund de centenars de milers de persones. T’ho explico.
Els diners que tu robes, els diners que tu i els teus amics us fiqueu a les butxaques tot tancant els vostres negocis bruts a restaurants d’estovalles immaculades, són els diners que serveixen per fer la vida de tots una mica més còmoda. Aquests diners, polític corrupte, són els que serveixen per construir nous hospitals, per pagar sous de metges i infermeres, per tenir cura de les carreteres, per repintar les seves línies blanques cada cert temps, per pagar professors, assistents socials, policies, conductors d’ambulàncies, universitats, transports, pensions, formació… els diners que tu robes, desgraciat, és el que serveix per pagar tot això.
Però com fins ara hi havia molts diners a la caixa pública, les teves rapinyes no es notaven gaire: n’hi havia tant que tot i que tu et quedessis una part, totes les altres coses es podien anar pagant. Però ha arribat la crisis, polític corrupte i ara no n’hi ha prou. I ara és quan es veu la veritable dimensió del teu delicte, del teu crim.
La manca de diners públics està fent -i farà- que la pintura d’una carretera no es renovi amb la freqüència adequada i una nit de pluja una família morirà estavellada contra un arbre… i serà culpa teva. No hi haurà prou diners per pagar suficients ambulàncies, i un senyor gran morirà a casa seva esperant que algú vingui a atendre’l per l’atac de cor que ha patit…però no n’hi ha prou ambulàncies i no arribaran a temps…i l’home morirà, i serà culpa teva.
Com que has robat diners de la caixa de tots, no hi haurà prou assistentes socials per tractar adequadament el cas d’una noia maltractada i un dia la trobaran morta perquè no havia recursos per a més jutges, per a més seguretat, per a fer un seguiment adequat del tema…i no cal dir que el culpable ets tu.
Un dia un noi anirà caminant per un carrer fosc -perquè no hi ha diners per posar faroles a tots els llocs on fan falta- i serà assaltat. Ningú l’ajudarà per que els diners que haguessin servir per pagar una patrulla que passés per la zona, te l’has quedat tu, indigne. Podria estar així tot el dia, però crec que ja hauràs entès del que et parlo.
Aquesta nit, quan vagis a dormir, a la teva casa de luxe a una urbanització que difícilment podries pagar si fossis honest, mira dintre teu. Val la pena carregar amb totes aquestes morts i aquestes injustícies a canvi d’uns llençols ben nets, d’uns restaurants de categoria, d’un cotxe i un compte corrent ben gros? Jo crec que no, però com ets un polític corrupte de tu es pot esperar qualsevol cosa.
Per això, l’únic que em queda per dir-te és que mereixes el meu absolut despreci, que ets pitjor que tots els lladres que omplen les presons i que ets la vergonya de la raça humana.
No t’agrada el que sents? No t’agrada el que et dic? Doncs tens dues opcions: tornar tot el que has robat o posar-me una denúncia per injúries…però es clar, per fer-ho hauries de donar la cara. I això ja sabem que no ho faràs, per que a més de tot el que t’he dit abans, ets un covard.

1 comentario: